Descobreixen una vil·la romana a Artés datada entre els segles I i III d.C.

A Artés s’ha descobert una vil·la romana, datada entre els segles I i III després de Crist. Els arqueòlegs consideren que es tracta d’un jaciment amb un alt potencial arqueològic, tant per la seva antiguitat com per les dimensions i l’estat de conservació de les estructures visibles. Davant d’aquesta importància, l’Ajuntament ha declarat l’espai Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), una figura de protecció que permetrà optar a subvencions de la Generalitat per impulsar futures excavacions.

El descobriment es va produir de manera fortuïta quan una persona que passejava per la zona va observar que una feixa havia cedit a causa de les pluges. Entre el fang hi van aparèixer materials que semblaven d’època romana. Aquesta persona es va posar en contacte amb el Museu d’Història d’Artés, des d’on es va confirmar que es tractava efectivament de restes romanes, datades entre els segles I i III d.C.

Vaixelles de luxe d'època romana

Segons explica Òscar Trullàs, arqueòleg del museu, entre els materials localitzats també hi havia fragments de vaixella de “cert luxe”, un element clau per interpretar el jaciment. Aquesta troballa indicaria que no es tracta d’una construcció menor, sinó d’una vil·la d’una certa rellevància, probablement vinculada a una família amb poder econòmic i social.

L’any passat es van dur a terme sondejos de protecció amb l’objectiu d’assegurar les estructures descobertes i valorar l’abast del jaciment. Enguany, els treballs s’han ampliat per començar a definir l’amplitud de l’espai i la distribució interna de la vil·la. Els arqueòlegs treballen per identificar les diferents estances, els murs de tancament i els possibles usos dels espais.

La hipòtesi: el propietari era un exmilitar Romà enviat a Catalunya fora del poder

En aquest sentit, Trullàs assenyala que una de les principals línies d’investigació és determinar si la zona excavada correspon a una àrea productiva —com ara cellers, tines o dipòsits de vi— o bé a l’espai residencial. “Intentem esbrinar si es tracta de la part productiva de la vil·la o de la zona d’habitatge d’un personatge important, possiblement algú que s’havia retirat aquí des de Roma i que combinava un centre de producció amb una residència d’estiueig”, explicava en declaracions a TV Artés.

L’arqueòleg apunta també a la possible identitat dels propietaris de la vil·la. Segons la seva hipòtesi, podria tractar-se d’antics militars romans que, com a compensació per la seva carrera, rebien terres lluny del centre del poder. Un cop jubilats, s’hi establien per evitar que poguessin representar una amenaça política a Roma.

Artés, terra de romans

Trullàs recorda que Artés devia tenir un paper destacat en època romana com a centre de producció i administració del territori. Al nucli antic, a la plaça Vella, s’hi han trobat làpides i altars religiosos d’època romana que indiquen l’existència d’un temple, un fet poc habitual i propi de nuclis que centralitzaven i gestionaven una àrea extensa. “Aquesta seria ja la tercera vil·la romana que documentem al territori”, explica.

Aquest no és el primer jaciment romà documentat al terme municipal. Anteriorment, ja s’havien trobat materials a zones com Matacans o el Turcó, però mai fins ara amb estructures tan visibles i de tanta entitat. Segons Trullàs, aquesta seria la primera vil·la romana localitzada a Artés amb aquestes dimensions i aquest nivell d’importància.

Per ara, les excavacions han estat limitades per la manca de recursos, però tant l’Ajuntament com les entitats locals i els propietaris dels terrenys han mostrat interès a donar continuïtat a la recerca. L’objectiu és mantenir campanyes anuals que permetin aprofundir en la història del jaciment, aprofitant la protecció com a BCIL i el suport de futures subvencions.